Que el correu no mostri la línia de consentiment no demostra que el visitant acceptés o rebutgés. El formulari pot haver desat l’elecció sota una altra clau, utilitzar una etiqueta de correu obsoleta o validar la casella sense conservar l’evidència necessària.
Pren com a referència l’entrada emmagatzemada i el disseny de consentiment aprovat, i corregeix després la notificació.
Defineix què s’ha de registrar
Confirma amb la persona responsable de privacitat quina acceptació o avís cal, si és opcional i quina evidència s’ha de conservar. Consentir publicitat, acceptar condicions i reconèixer l’avís de privacitat són decisions diferents.
Registra només quan la política ho requereixi l’elecció, la data i hora, i la versió exacta del text mostrat. No ampliïs la recollida de dades només per facilitar el diagnòstic.
El correu pot ser un avís operatiu i no el registre formal del consentiment.
Prova les rutes afirmativa i negativa
Fes servir dades sintètiques per enviar una ruta acceptada i qualsevol ruta vàlida sense marcar. Anota l’ID del formulari, l’etiqueta, l’ID intern del camp, l’ID d’entrada i el resultat del correu.
Si la casella és obligatòria, comprova que el servidor rebutja una petició sense marcar amb un missatge accessible. No modifiquis l’HTML del navegador per fabricar una acceptació que no ha existit.
Repeteix la prova sense sessió iniciada i des d’un dispositiu mòbil.
Inspecciona l’entrada desada
Comprova si el connector ha guardat el valor de la casella, l’etiqueta, l’hora i la versió del formulari d’acord amb la configuració. Alguns camps desen un valor curt d’opció encara que l’editor mostri un text llarg.
Si l’entrada és buida, investiga el payload del navegador, la validació PHP i les regles condicionals abans de tocar la plantilla. Una etiqueta dinàmica no pot mostrar una dada que mai no ha arribat a desar-se.
Limita l’accés a les entrades i respecta el període de conservació establert.
Relaciona l’etiqueta dinàmica correcta
Compara la plantilla de notificació amb l’ID actual o smart tag del camp. En canviar el nom, duplicar o recrear una casella pot quedar una etiqueta antiga que retorna un valor buit.
Utilitza les etiquetes compatibles del constructor en lloc de claus directes de base de dades quan sigui possible. Revisa per separat l’avís de l’administrador i la confirmació al visitant, perquè són plantilles independents.
No incloguis tots els camps quan el destinatari només necessita un estat de consentiment breu.
Revisa la visibilitat condicional
La casella pot aparèixer només per a un servei, país o elecció de màrqueting. Confirma que la regla visual i la condició de la notificació fan servir els mateixos valors emmagatzemats.
Si el visitant canvia una selecció anterior i la casella deixa de ser aplicable, el formulari ha d’esborrar el valor ocult. Altrament, el correu pot incloure una acceptació antiga que ja no correspon.
Valida cada branca rellevant també al servidor i no únicament amb JavaScript.
Escriu un estat inequívoc
Una línia com “Consentiment: 1” és ambigua. Mostra un estat controlat, com ara “Comunicacions comercials: acceptades”, i afegeix la referència de versió aprovada quan sigui necessari.
No afirmis que el visitant ha acceptat condicions que no ha vist. Mantén separat el consentiment opcional de màrqueting del tractament imprescindible per respondre la consulta.
Evita situar respostes sensibles al costat d’aquesta línia si el receptor no les necessita.
Mantén Analytics independent
Analytics no ha de deduir el consentiment d’un clic ni de l’enviament d’un correu. Mesura el resultat confirmat del formulari i només les propietats aprovades que no exposin dades.
No enviïs a Analytics el text de la casella, l’adreça electrònica ni els camps lliures. Un error de Tag Manager tampoc no ha d’impedir que WordPress desi l’entrada autoritativa.
Prova per separat l’estat del gestor de galetes i l’elecció feta dins del formulari.
Verifica evidència i notificació
Després de reparar, repeteix cada branca vàlida. Confirma la validació del navegador, el valor desat, el text del correu, el destinatari i l’arribada a la bústia final.
Revisa exportació i supressió si l’evidència forma part del procés de privacitat. Documenta els canvis d’ID i versió per a modificacions futures.
Demana reparació especialitzada quan l’entrada i el correu es contradiguin o la lògica afecti diversos sistemes. Comparteix identificadors sintètics i estats anonimitzats, mai registres reals de consentiment ni dades personals.